Com a les haimes fa molta calor decidim treure els matalassos a fora i dormir a la fresca, sota les estrelles. Una vegada arribada l’hora d’anar al llit – després del sopar i de sociabilitzar amb la mescla tan heterogènia de joves allà presents (dos txeques, un suïs, uns de Manchester…) – ens fiquem dins un sac i ens tapem amb una manta gruixuda que ens deixen. Al llarg de la nit, una lleu brisa – lleu però ininterrompuda – ens va arrebossant, poc a poc, de la fina sorra del desert. Gra a gra, et vas mimetitzant amb el paisatge i t’integres en ell.
Al dia següent, com ja ens aviem proposat, ens aixequem d’hora i anem a mirar com surt el sol. Al mateix temps, aprofitem per a inspeccionar la zona doncs quan vam arribar tot era fosc. Ara, amb la llum del sol apunt de sortir, toquem la sorra i comprovem la seva textura. És suau.
Hi ha gent que encara dorm, per la qual cosa intentem no fer molt soroll. Mentres fem fotos dels voltants un gos amb un look “desarreglat” volta per la zona. Demana carícies però, pobre, ignora la de merda que porta sobre. No obstant, juguem amb ell amb una pilota.
Estem a 40 km d’Algèria, i molt més lluny de casa. No tothom pot gaudir això. Sentir-se lliure és magnific i viatjar pot facilitar aquesta sensació. Donar-se compta de lo insignificants que som davant el món, i de tot el que podem fer, resulta estimulant – potser contra qualsevol creença, l’adjectiu insignificant, aquí, és totalment positiu. Així doncs, som humils i fútils, som totalment mediocres i ingovernables. D’aquest mode, la grandiositat del món també amaga incògnites interessants. Si tenim en compte la relació de proporcionalitat, ens podem fer a la idea de les possibilitats. La probabilitat de topar-nos amb meravelloses sorpreses – tant positives com negatives – és increïble. Ara cal valorar, ens arrisquem a sofrir entrebancs? Si no ho feim no patirem, però tampoc gaudirem.
3 Comentaris
9 Març 2009 a les 20:15
M’hi has fet adicte. Tot això has conegut i sobretot, has sentit? Agradable sorpresa aquesta de llegir viatges farcits d’experiència, no tothom en sap de viure’ls. Les lletres m’hi han dut allà on et van dur a tu les cames o millor dit, allà, a l’espai mític de la nostra ment on hi habiten els records inexistents extrets de narracions que acaben per implicar-te i creure-te-les pròpies. Tot un plaer llegir-te!
9 Març 2009 a les 21:41
Encantat/s de què ens llegeixis i de què t’agradi el que intentem transmetre. No estic del tot segur de què tot arribi tal i com ens agradaria però ho intentem. Es important fixar-se en el detalls. I bé, intentem transmetre-ho mitjançant tots els recursos que tenim a mà.
Una besada!
10 Març 2009 a les 19:09
Uh! Hi ha feedback del feedback. No l’esperava: menys en un dia tant complex com el d’avui.
No intenteu d’estar-ne segurs de que tot arriba tal i com us agradaria: en primer lloc, perquè és en la llibertat del lector on s’hi troba el misteri del “mite” i en segon lloc, perquè la llengua, com a objecte arbitrari que és, és de mil maneres interpretable. Sentiu-vos satisfets, doncs, de les bones paraules que de tant en tant, algú us dedica. A més, els detalls que tu saps valorar com a importants, solen ser vida, i fora d’aquesta, només són objectes, que amb el temps i la mera representación, es converteixen en desmemòria. I ja em faig massa llarga, aquests dies, m’extenen sense atur, dec buscar pensaments que em resolguin, però m’he de fer callar, que els demés no en tenen la culpa. Gràcies per respondre, ha estat el somriure del dia!
Una abraçada,
l’Atome.